La màscara cobreix, amaga, mentre que el rostre revela. La màscara és expressió del que és obscur i confús, el rostre del clarivident. Després d'un intent d'apropar-se al naturalisme, de rebuscar en els rostres dels personatges i en les històries que aquests ens revelen, el cinema rebusca en el sagrat, en la màscara. Des de l'Arxiu Xcèntric fem un recull d'algunes d'aquestes propostes, des de punts de vista diversos, explorant temes com el ritual, la repetició, el cos i la performativitat a partir de les obres del nostre catàleg.
