Mario Ruspoli és un dels grans inventors del documental modern, i potser un dels més desconeguts. Cineasta inspirador i de gran influència per a Jean Rouch, precursor del «cinema directe» i col·laborador de Marker, Ruspoli va trobar en les càmeres lleugeres i els primers magnetòfons sincrònics els materials per acostar-se a la realitat d’una altra manera, més viva i primària, en què la relació entre cineastes i persones filmades s’inscriu en el mateix procés com a aprenentatge vital i fílmic. La sessió agrupa tres de les seves obres més importants: Méthode I, film-assaig sobre les seves idees teòriques i pràctiques; Regard sur la folie, sobre un psiquiàtric, i Les inconnus de la terre, sobre la vida camperola a la regió francesa on Ruspoli passava les seves vacances: «Aquesta pel·lícula —va escriure Roland Barthes— no és una pel·lícula fosca: un sabor, una calor, una claredat circulen a través de les imatges, els objectes, les paraules; una confiança recíproca proporciona una viva vibració entre la càmera i aquests homes, aquests paisatges, entre els interrogadors i els interrogats; és sens dubte per això que no sentim aquí cap espectacle i que veiem aquestes imatges de debò amb confiança, plaer i profit.»
Méthode I, Mario Ruspoli, 1963, 27 min; Les inconnus de la terre, M. Ruspoli, 1961, 35 min; Regard sur la folie, M. Ruspoli, 1962, 53 min.
[Projecció en vídeo, còpies restaurades.]
