Claudine Eizykman (1945-2018) és una cineasta i teòrica francesa, cofundadora de Paris Films Coop i Cinédoc, que va desenvolupar la major part de la seva carrera durant la dècada dels setanta.
Al seu llibre La Jouissance-cinéma, publicat l’any 1975, pren com punt de partida el pensament de Lyotard per desenvolupar una teoria sobre com el cinema experimental, amb el seu enorme potencial cinètic, obre les portes a una nou manera de percepció, al que anomena «cinema-gaudi»: un cinema que intensifica els afectes, produint plaer, inquietud o, fins i tot, nàusees.
Eizykman posa la seva teoría en pràctica mitjançant pel·licúcles com Vitesse Women (1972-1974): el muntatge ràpid i alternat, les superposicions i l’ús expressiu del gra de la imatge pretén trencar els esquemes del cinema narratiu industrial i aborda noves formes de relacionar-se amb les imatges a un nivell purament perceptiu.
