Mentre camina pel vestíbul d'una estació de tren, una dona perd, en públic, les mitges que havia deixat dins els seus pantalons el dia abans. En la repetició i traducció d'aquest fet, Carola Dertnig utilitza tant motius estilístics bàsics de la bufonada, com l'exageració i la discrepància entre el gest i el caràcter, com enfocaments analítics de la història de l'art de la performance feminista.
