Obra poètica que s'aproxima a la relació entre l'home i la immensitat del paisatge. Partint des del blanc de la neu, la imatge de la pel · lícula es va tornant cada vegada més fosca, transformant l'espai en una cosa irreal, imprecís. La imatge s'aplana perdent tota profunditat, a la recerca d'una abstracció pictòrica, i la percepció de les escales es torna contradictòria. L'atmosfera onírica subratlla aquest estranyament davant del paisatge, transformant als esquiadors en éssers espectrals, que es tornen punts en la distància desplaçant-se en un moviment hipnòtic.
