Quan Jan Peters va rodar la seva primera pel·lícula en Súper-8 l'any 1990, en cap moment va sospitar que aquell seria l'inici d'un extens cicle biogràfic. A Ich bin 24, apareix el dia del seu aniversari davant la camera parlant durant tres minuts (el que dura un rotllet de pel·lícula Súper-8). Un any més tard, realitza Ich bin 25. El 1992, Ich bin 26... En el moment en que s'edita aquest pel·lícula de pel·lícules, Jan Peters, amb 40 anys, segueix obsessionat en capturar el pas del temps per la seva vida. La inacabada sèrie la titula ".. però encara no he trobat el sentit de la vida". Aquest treball suposa una original contribució alemanya al llenguatge del cinema experimental.
