La pel·lícula comença i acaba amb una imatge espacial que recorda a l´inici i final d´un túnel. El pròleg en blanc i negre ens mostra els moviments d´un astronauta. Després arrenca un muntatge en color desincronitzat en imatge i so, que es va radicalitzant en l´ús agressiu dels talls. Conceptes com “temps”, “gravetat”, “energia” o “univers” es repeteixen en els diàlegs i es mostren en les metàfores visuals. Eve Heller tracta en aquesta peça la relació (o el conflicte) entre els mecanismes de la ciència que estan a l´abast de l´ésser humà i la naturalesa incontrolable.
