Realitzada només amb un cartutx de Súper 8 en B/N, amb muntatge en càmera, en aquesta peça Oriol Sánchez utilitza tècniques mixtes d´animació a partir de fotocòpies d´un rostre femení que crida i que es va deteriorant (arrugant, clivellant) degut a la manipulació directa de la fotocòpia que conté les imatges. També incorpora refilmació per a crear loops durant el metratge, tot completament en silenci, raó per la qual es subratlla l´angoixa i el terror que transmet aquest crit ofegat.
