Les pel·lícules en 16 mm filmades per Margot Dias durant les missions etnogràfiques de Jorge Dias (1957-1961) constitueixen una de les primeres representacions fílmiques dels makonde i un primer intent sistemàtic de les institucions colonials portugueses per recollir imatges etnogràfiques a Moçambic. Aquestes pel·lícules eren mers instruments de recerca i enregistrament de dades a l’altiplà de Mueda, lloc on va tenir lloc un fet que va marcar la història de la independència de Moçambic, la massacre de Mueda, en què les autoritats portugueses van obrir foc contra centenars de persones que manifestaven pacíficament la seva oposició, i que Ruy Guerra intenta reconstruir a Mueda, Memória e Massacre (1979).
Conscient del poder de la imatge per construir una nova nació, la primera acció cultural del govern de Moçambic, just després de la independència, va ser crear l’Institut Nacional de Cinema (INC) amb l’objectiu de filmar el poble i tornar-li seves imatges. A Mueda, Memória e Massacre, el primer llargmetratge produït per l’INC, Ruy Guerra aborda un dels principals fets lligats a la història de la descolonització a partir de l’enregistrament de la seva recreació teatral. La pel·lícula, però, no tan sols tracta la història de la massacre, que va tenir lloc el 16 de juny de 1960, sinó també la memòria del colonialisme encara present en els cossos i gestos del col·lectiu de persones que materialitzen aquest reenactment gairebé dues dècades després. Un complex objecte fílmic que barreja les categories de documental i ficció per pensar les relacions entre la memòria colonial i la història anticolonial, ambdues vinculades a estructures de poder.
Films etnogràfics sobre els makonde de Margot Dias: Aspectos da vida dos Macua e Macondes em Moçambique, 1958, 16 mm, 7 min; Mussa. Aldeia Maconde, 1958, 16 mm, 2 min; Caminho para a machamba da Nola, 1958, 16 mm, 5 min.
Mueda, Memória e Massacre, Ruy Guerra, 1979-80, 35 mm, 75 min.
Projecció en digital. VOSC. Còpies de Margot Dias cortesia de Cinemateca Portuguesa i del Museu Nacional d’Etnologia de Lisboa. Còpia de Ruy Guerra cortesia d’Arsenal Berlin.
