L'assaig polític exigeix del cinema la reflexió sobre el propi mitjà, com es veu en el contrapunt entre el diari Kino-Pravda de Dziga Vertov ("era un laboratori únic en el qual va començar a formar-se l'alfabet del cinema, i on es volia dir la veritat amb els mitjans d'expressió cinematogràfica") i Ici et ailleurs , en la qual Godard va partir del material filmat pel Grup Dziga Vertov a Palestina per fer una meditació personal sobre les contradiccions del propi film i aconseguir que les imatges i els sons fessin sensible el pensament.
1a part
Kino-Pravda núm. 14, Dziga Vertov, 1923, 12', vídeo
Kino-Pravda núm. 18, Dziga Vertov, 1924, 13', vídeo
Kino-Pravda núm. 19, Dziga Vetrov, 1924, 16', vídeo
Kino-Pravda núm. 20, Dziga Vertov, 1924, 14', vídeo
2a part
Ici et ailleurs, Jean-Luc Godard i Anne-Marie Miéville, 1974, 60', 16mm
