Cineasta

Jean-Luc Godard

París (França), 1930.

Durant una adolescència força pertorbada, en què manifesta un comportament antisocial marcat, freqüenta assíduament els cineclubs i la Filmoteca. Cap al 1950 coneix a André Bazin i a François Truffaut i comença una carrera de crític de cinema, escrivint a la gaseta Gazette du cinéma, i als quaderns Cahiers du cinéma et Arts. Roda la seva primera pel·lícula, Opération Béton, un curtmetratge, el 1954, però és el 1959-60 quan s'imposa, amb A Bout de souffle, com el fil conductor del moviment que serà conegut pel nom de Nouvelle Vague. Cineasta prolífic i sempre original, Godard s'implica com a comentarista pertorbat pels conflictes socials i polítics dels anys 60 i 70. Durant els anys 70 roda, en col·laboració amb Anne-Marie Mieville, pel·lícules experimentals per a la televisió.


Ha participat en

Arxiu Xcèntric