The Murder Mystery, Dietmar Brehm, Àustria, 1992, 16’
Sexe i violència es confonen en aquesta nebulosa d’imatges. El misteri d’un suposat assassinat es dilueix quan entra en contacte amb la càmera de Brehm, sempre situada als llimbs entre el desig i el trauma. La moral queda suspesa: el cineasta priva de la vista l’espectador per obligar-lo a preguntar-se què és el que està disposat a veure per tal de satisfer el seu desig de saber més, per tal de seguir mirant... perquè, continua sent l’assassinat el que busca resoldre?
* Visionat relacionat: Blicklust, Dietmar Brehm, Àustria, 1992, 16’
Intoxicated by My Illness, Stephen Dwoskin, Regne Unit, 2001, 40’
Aquest documental oníric, desenvolupat mentre el mateix Dwoskin estava ingressat a cures intensives a causa de la poliomielitis, segueix les fantasies del cineasta hospitalitzat, que transforma la seva submissió mèdica en rituals bondage i la seva infermera en una dominatrix. Dwoskin rescata una sexualitat aparentment impossible en el seu estat. El dolor i la medicació actuen com a excitants de la seva imaginació, que l’allibera d’un estat limitador o privatiu per sotmetre’l als seus propis desitjos.
* Visionat relacionat: Pain Is..., Stephen Dwoskin, Anglaterra, 1997, 80’
Bodybuilding, Ursula Pürrer i Hans Scheirl, Àustria, 1984, 3’
Els actors d’aquesta performance accionista que celebra la llibertat sexual són cossos entregats a jocs sadomasoquistes. Al ritme del que sonen com fuetades, les protagonistes de la pel·lícula es mouen sobre la fina capa de la paradoxa: els instruments que les reprimeixen les estan alliberant. Pürrer i Scheirl tornen a fer honor a la vitalitat, l’antiromanticisme i el compromís amb el col·lectiu LGBTQIA+ que ha vertebrat la seva filmografia, en una demostració que el sadomasoquisme es pot reapropiar en un joc de poder.
* Visionat relacionat: 1/2 Frösche ficken flink, Ursula Pürrer i Hans Scheirl, Àustria, 1996, 17’
26/71 Zeichenfilm - Balzac und das Auge Gottes, Kurt Kren, 1971, Àustria, 31’’
En menys d’un minut, Kren és capaç de concentrar l’essència sadomasoquista de les seves col·laboracions amb Otto Mühl i Günter Brus, figures imprescindibles de l’accionisme vienès. Aquest curtmetratge animat d’humor escatològic o grotesc entronca amb la materialitat, radicalitat i transgressió pròpies del moviment per escenificar una mort convertida en coit i un coit convertit en mort; l’excitació causada pel dolor es presenta com una malaltia fatalment transmesa. Kren titula la seva peça fent referència al pensament de l’escriptor francès Honoré de Balzac, qui sostenia que la societat havia de viure en el temor de Déu. “Si Déu va penjar el seu propi fill com un vedell, m’entren esgarrifances només de pensar què faria amb mi”, afirma Sade.
Take Off, Gunvor Nelson, Estats Units, 1972, 9’
Una stripper es rebel·la contra la mirada del seu espectador en aquesta coreografia autodestructiva i porta a l’extrem la lògica de l’striptease: com si la mirada de l’espectador fos una malaltia que contrau, ella mateixa es contrau fins a aniquilar-se o consumir-se del tot, fent impossible la mirada que la convertia en un objecte de consum.
Removed, Naomi Uman, Estats Units, 1999, 6’
La cineasta nord-americana elimina la figura femenina d’una pel·lícula pornogràfica dels setanta per convertir l’objecte de desig en una incògnita, en una cosa que l’espectador a la força ha de qüestionar i redefinir. Seguint la línia de Take Off, esborrant el cos frustra la satisfacció del desig, alhora que potser es descriu un espai sexual on té cabuda la destrucció corporal.
Una playlist de Dani Grandes.
